User Profile

Bé, vaig amb comentaris del Prefaci i la Introducció del llibre. És llarg i són comentaris desordenats, amb dies de diferència, i de moment sense editar, així que ja em perdonareu:

Es presenta el llibre. La autora ens avisa que la edició per la traducció al castellà s'ha modificat molt poc des de l'original, a pesar d'haver passat bastants anys. També avisa que està escrit per al context americà, que en l'aspecte social és molt diferent al de per aquí, així que ojut amb les interpretacions suposo.

Un dels aspectes on posa èmfasi és en la multiculturalitat i multiracialitat americana vs la espanyola. Es nota en aquest accent que el llibre té ja gairebé 40 anys.

Mujeres libres, 20k dones del 1936 al 39. La autora explica com va anar coneixent i entrevistant a protagonistes de l'època. Molt xocant la advertència que li van fer feministes de quan preparava el llibre: consideraven a moltes de les antigues militants de ML reaccionàries. No es consideraven feministes perquè operaven amb la definició que feminisme busca substituir la jerarquia masculina per una femenina. Si aquesta és la definició de feminisme amb la que s'operava per les espanyes els 80, glups... Avui dia aquesta definició només la branden com a falàcia la morralla de dretes. La autora tampoc la compartia; als usa sembla que es treballava la definició de feminisme actual?

La autora repassa com va anar coneixent diverses de les "Mujeres Libres" de l'època, amb una breu nota biogràfica i sobre la impressió que li van causar. Està molt bé, va formant un mapa que introdueix a les persones i a com veuen el món, amb els seus punts de vista complexos i el camí que van seguir per arribar a ML; una idea central que es va repetint és que "l'alliberament és una lluita tant de les dones com dels homes", cosa amb la que totis estem d'acord oi? Això duia a moltes a ser reticents a un grup no mixt... Fins que les reaccions dels homes les convencien que hi havia molta lluita a fer en aquest àmbit, i de manera no mixta.

També s'encaixa a ML dins del moviment anarcosindicalista de l'època. S'explica que anaven, doncs, en la línia del comunisme llibertari, que el desenvolupament de l'individu només pot ser ple si és en el si de comunitats i/o organitzacions que valoren i reconeixen la diversitat de qui les compon, i al mateix temps estan totalment en contra de la lògica liberal que preten als individus com totalment separats de l'àmbit social.

Molt interessant la crítica a com el marxisme va tractar el feminisme, amb la seva insistència en veure només l'opressió de classe, potser per allunyar-se del socialisme utòpic que si denunciava opressió de gènere. Per sort l'anarquisme recull la necessitat d'oposar-se a tota jerarquia i oposar-se a relacions de dominació i subordinació en qualsevol eix, ètnia, raça, classe... Tampoc defuig que això és en el pla teòric: en la pràctica, molts mascles anarquistes eren masclistes. Com a mínim, però, la teoria servia de suport al feminisme, no de mordaça. ML van forçar, doncs, a tot el moviment anarquista a reflexionar sobre com a mínim un aspecte de la diversitat i la relació que hi tenien, desenvolupant teoria i pràctica.

El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.

I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.

Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població d’Hivern a la història? Doncs al meu parer de manera molt natural l’allibera de divisions de gènere. En tot cas permet que ens plantegem com moltes de les coses que atribuïm a diferències de gènere són adquirides socialment.

L’altre gran punt, que pesa bastant, és la crítica social i política, i de fet vaig estar a punt de compartir-ne un parell de cites fent duríssima crítica al patriotisme. Es detallen dos països; l’un és una mena de monarquia disfuncional: el llibre mostra com els horrors vénen des d’aquest grup polític priviliegiat que governa sobre un poble que culturalment practica el suport mutu. Kropotkin ens diria que per necessitat, donades les difícils condicions del planeta. No n’escatima la crítica, esclar: és admirable com Le Guin elabora les seves societats incorporant-hi sempre la foscor, seguint línies taoistes que tant li agraden i que van apareixent en el llibre.

Però si un dels països és un garbuix, l’altre és una clara referència a una dictadura socialista. I com ja passava en «els Desposseïts», la crítica és brutal. I és que realment quin tipus de persona voldria viure en una distopia de control social i submissió política?

El recomano molt: tot el que he explicat queda barrejat en les aventures del primer enviat que arriba a Hivern des d’un altre planeta, de forma molt entretinguda... I és difícil no trobar-hi idees en les que aprofundir!

Al llarg de les 300 i poc amenes pàgines, el llibre fa un repàs de com ens trobem el patriarcat en la cultura popular: internet, món audiovisual, aficions...

La primera part dóna context al masclisme, com es relaciona amb el neoliberalisme i feixismes, i com a pres forma, molts cops començant online com a camp de batalla però sigui com sigui amb horribles conseqüències. Molt útil per qui no estem tant online i ens perdem parts d'aquestes problemàtiques. De fet però, si algú no coneix coses com el GamerGate diria que és molt urgent llegir aquest llibre. Massa sovint veig conversacions de "no entenc d'on la xavalada treu aquestes idees", i també el "d'on surten les notícies ultra reaccionàries que li passen al meu pare per internet?": aquí es retraten alguns dels responsables i el pou de merda d'on sorgeixen.

La segona part fa un repàs de com intersecciona el patriarcat amb les aficions frikis. Molt interessant, com a friki dels jocs de rol, poder desenvolupar els fenòmens de discriminació que tota persona amb dos dits de front hi hem observat. Tinc la sensació que la discussió sobre com homes que practiquen aficions no del tot ben vistes pel patriarcat (jocs de rol en comptes de jugar a futbol) decideixen reproduir les exclusions en les persones que haurien de ser aliadis naturals té un abast molt més gran que el racó friki. De qualsevol manera, val la pena fer un cop d'ull i assegurar-nos que no mantenim dinàmiques de merda.

La tercera part fa un recorregut sobre representació en els diversos àmbits. M'ha agradat molt el recorregut repassant els cliches i temes que habitualment afecten el nostre contingut audiovisual: "l'home blanc per defecte", "la damisela en problemes", "la dona a la nevera", síndrome de Trinity... Un resum ben empaquetat que val la pena llegir. La part va més enllà d'això, només que aquestes parts m'han semblat destacables. Entre altres coses es discuteixen celebritats, com el mainstream intenta la abraçada de l'ós al feminisme per intentar que no amenaci (tant) les estructures de poder existents...

En resum, un llibre molt recomanable per entendre i criticar la presència del patriarcat en la cultura popular. Potser és introductori: si ja s'ha treballat el tema, segurament hi hauran coses que ja s'han vist, però segur que hi ha alguna cosa a aprendre'n i encara millor, pot servir de tret de sortida per aprofundir en el tema si es vol. De fet, acaba amb recomanacions de més lectures.