User Profile

“Capitalist realism. Is there no alternative?” de Mark Fisher, publicat per Collective Ink/Zer0 Books, 2009. Publicat en català com a “Realisme capitalista. No hi ha alternativa?” per Virus Editorial, 2022.

Vull començar aclarint que el títol em va enganyar una mica: pensava que parlaria sobre possibles alternatives al capitalisme, però em vaig equivocar. En realitat, tracta el tema del capitalisme des del punt de vista social, cultural i filosòfic, i de com s’ha creat, i es manté, la idea que el capitalisme és, no només el millor sistema econòmic, sinó l’únic possible. També he de dir que vaig llegir l'edició en anglès, tot i que he preferit destacar l'edició en català.

Capitalist Realism va ser escrit ja fa 17 anys, i l’edició en anglès de 2022 inclou una introducció d’Alex Niven, que posa l’obra en el context del moment actual. El llibre tracta els efectes del capitalisme en àrees com l’educació, la salut mental (especialment la dels joves), l’organització del treball o la responsabilitat personal i col·lectiva. Fa molta referència a obres d’autors com Frederic Jameson o Slavoj Žižek, però també a moltes pel·lícules, que il·lustren perfectament els temes que tracta.

En alguns moments és brillant, i et deixa amb la impressió d’haver rebut la il·luminació, de copsar, a la fi, coses que sempre havies tengut al davant però mai havies vist; en altres, és més aviat abstracte i si, com en el meu cas, no coneixes les obres dels autors que cita, es fa difícil de seguir. Però, en conjunt, és una obra clau per comprendre els efectes no materials del capitalisme sobre les nostres societats i destaca algunes accions que s’haurien de realitzar per desmuntar el realisme capitalista i poder avançar, així, cap a un sistema millor.

“Capitalist realism. Is there no alternative?” de Mark Fisher, publicat per Collective Ink/Zer0 Books, 2009. Publicat en català com a “Realisme capitalista. No hi ha alternativa?” per Virus Editorial, 2022.

Vull començar aclarint que el títol em va enganyar una mica: pensava que parlaria sobre possibles alternatives al capitalisme, però em vaig equivocar. En realitat, tracta el tema del capitalisme des del punt de vista social, cultural i filosòfic, i de com s’ha creat, i es manté, la idea que el capitalisme és, no només el millor sistema econòmic, sinó l’únic possible. També he de dir que vaig llegir l'edició en anglès, tot i que he preferit destacar l'edició en català.

Capitalist Realism va ser escrit ja fa 17 anys, i l’edició en anglès de 2022 inclou una introducció d’Alex Niven, que posa l’obra en el context del moment actual. El llibre tracta els efectes del capitalisme en àrees com l’educació, la salut mental (especialment la dels joves), l’organització del treball o la responsabilitat personal i col·lectiva. Fa molta referència a obres d’autors com Frederic Jameson o Slavoj Žižek, però també a moltes pel·lícules, que il·lustren perfectament els temes que tracta.

En alguns moments és brillant, i et deixa amb la impressió d’haver rebut la il·luminació, de copsar, a la fi, coses que sempre havies tengut al davant però mai havies vist; en altres, és més aviat abstracte i si, com en el meu cas, no coneixes les obres dels autors que cita, es fa difícil de seguir. Però, en conjunt, és una obra clau per comprendre els efectes no materials del capitalisme sobre les nostres societats i destaca algunes accions que s’haurien de realitzar per desmuntar el realisme capitalista i poder avançar, així, cap a un sistema millor.

El llibre que TOTHOM hauria de llegir. Imprescindible per entendre la situació actual a nivell econòmic i ecològic. No l'he pogut trobar en català, però sí que s'ha publicat en espanyol.

No m'ha entusiasmat tant com el primer (parable of the sower), que realment me va captivar. M'ha costat més empatitzar amb els personatges i el final no m'ha deixar bon regust de boca. Però la vida és així, no? Tot i aquests detalls és molt bon llibre.

En general és un bon llibre, però està escrit des d'una perspectiva excessivament centrada en el comunisme. I no ho dic per què el comunisme tengui res de dolent, sinó per què els lectors que no se sentin molt identificats amb el comunisme es poden sentir una mica deixats de banda i, quan es tracta de lluitar contra la crisi ecosocial, que és una necessitat urgent, és important implicar el màxim de gent possible.

Hi ha històries molt bones però també n'hi ha que se m'han fet bolla.